Regiment de la cosa publicaBarcino, 1927 - 212 pages |
Other editions - View all
Common terms and phrases
ací Agostí aital aitant altra altre amor apar apellat aprés aquells aquests Aristòtil Avicenna blica Boeci bon estament borts CAPITOL capitulo car diu cascú Ciceró Ciuitate comunament comunitat consegüent consell coses cové cres crestià crestiana decimo deïa despuis Déu deu hom deuen déus dien dita divinal doncs Eiximenis ells emperò enemics especial faïen fealtat fill gents Gracià grans haja havem hòmens honor Isaïes Item jamés jatsia Jesucrist Josuè jóvens justícia l'altre l'hom llavors llegim llei lleis llib llur llurs malaita mals mateixs ment mester món mort negú nengú nenguna nigromància obres officiis ofici Pàdua Pàg pagès picaplet poble posa príncep pública puixa quals raó de açò recompta regidors regiment regne rei de València respòs Roma romans Saül Sèneca sens servar sinó teix terra tostemps Trajà València Valeri Màxim Vespasià volc vosaltres ΙΟ
Popular passages
Page 152 - Filògolus, moralista, que entre los altres oficis que posen la cosa pública en bon estament són los mercaders, car terra on mercaderia corre e abunda, tostemps és 10 plena, e fèrtil e en bon estament. Per tal, los mercaders diu que deuen ésser favorits sobre tota gent seglar del món, car diu que los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa pública, e són menjar dels po- 1 5 bres, e són braç de tot bon negoci, de tots afers compliment.
Page 153 - Den los fa misericordia especial, en mort, e en vida, per lo gran profit que fan a la cosa pública, e per los grans treballs que sofiren en mar e en...
Page 152 - Per tal, los mercaders diu que deuen ésser favorits sobre tota gent seglar del món, car diu que los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa pública, e són menjar dels po- 1 5 bres, e són braç de tot bon negoci, de tots afers compliment. Sens mercaders les comunitats caen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se'n ploren.
Page 33 - Per totes aquestes coses e raons, ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià».
Page 154 - En favor, encara, de la mercaderia, consellen alguns antics e savis de aquest temps que deu ésser vedat comprar rendes e violaris a tothom qui puixa mercadejar, car jatsia açò que aitals coses se puixen haver justament, emperò empatxen la mercaderia qui, sens comparació, és millor per a la comunitat. E aparho a ull, car qui té sos diners en aitals rendes, si li era vedat de no haver-les, posar los hia en mercaderia e treballar hi hia per guanyar per mar e per terra, e lladoncs la terra seria...
Page 39 - Sicut enim in uno corpore multa membra habemus, omnia autem membra non eundem actum habent, ita multi unum corpus sumus in Christo, si-nguli autem alter alterius membra (Rom.
Page 152 - Déu en ells grans maravelles, car com tota res los 25 faça mal sinó Déu, emperò ells contra tota impugnació comunament suren en alt, per gràcia de Déu especial, sobre tots los altres de la comunitat.
Page 33 - Eixeminis les exagerava en dir que «aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li són entorn, e de cascuna ha retingut ço que millor li és, e ha lleixats los pus durs e pus malsonants vocables dels altres, e ha presos los millors».
Page 74 - Mas en lo temps present així és caiguda tota la cosa pública per los mals regiments dels prínceps e dels regents, que neguna llei que facen no pot durar, ans de continent la lleixen perir per llur negligència o la revoquen per llur poca virtut e inconstància, e, si es té, tendran-la contra los menors e no contra los majors. E fan de la llei tela d'aranya, que no pot retenir res que sia fort, mas reté mos quits e coses sens força...
Page 136 - ... advocacions e han a tenir grans maneres a tractar les causes a llurs profits, així com és dar grans dilacions en les causes, puntejar agudament e supèrflua en ço que és clar, emparar molts negocis e espatxar-ne pocs. Per les quals coses la gent e la comunitat sostenen grans càrrecs, ea la fi és la cosa importable.